Dur a terme aquests objectius suposà pels patrons una inversió econòmica considerable i tots junts, a través de les seves aportacions, aconseguiren dotar a la Fundació Illes Balears d’un patrimoni que va permetre anar adquirint propietats que reunien les condicions anunciades, rehabilitar-les i iniciar experimentacions i investigacions en matèria agrícola i forestal.
La primera adquisició fou Son Pax l’any 1989, antiga possessió mallorquina, per establir-hi la seu de la Fundació i des d’allà iniciar el camí d’aquest projecte. Actualment Son Pax és una possessió típica, que guarda tot el seu caràcter i en perfecte estat de conservació.
La Fundació Illes Balears volia tenir presència en cada una de les illes de l’arxipèlag, per aquest motiu es va interessar en diversos projectes a Menorca, decantant-se per l’adquisició de Torralba d’en Salord l’any 1990. Torralba és un poblat talaiòtic i medieval, que inclou entre els seus monuments la més perfecta de les Taules que actualment existeixen a Menorca. Avui en dia es considera la Fundació precursora i pionera en la conservació d’aquest tipus de monuments, ja que 25 anys més tard s’ha sol·licitat, per part del Consell Insular de Menorca, la declaració de la Cultura Talaiòtica de Menorca com a Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Com ja s’ha comentat, la Fundació pretenia incloure mostra de tot el patrimoni de les Illes, no només l’arquitectònic, sinó també el paisatgístic. Per aquest motiu, també l’any 1990, es va comprar la finca de S’Illot, enclavada dins el Parc Natural de s’Albufera de Muro. D’aquesta manera s’ha contribuït a la preservació d’espècies d’aus protegides que nidifiquen en els terrenys propietat de la Fundació.
També a l’illa d’Eivissa es van estudiar una sèrie de projectes i, l’any 1991, la Fundació Illes Balears va adquirir el Casal de Can Ros des Puig de Missa. La compra es va fer ja amb la intenció de convertir-lo en museu, comptant amb el suport i la col·laboració del Consell Insular d’Eivissa.
Era tal el suport econòmic amb què comptava la Fundació que va seguir amb l’adquisició de noves propietats per a la seva posterior rehabilitació. L’any 1992 es va adquirir el Fortí de Cala Llonga (municipi de Santanyí), per l’impuls dels hotelers i associacions de veïns de la zona, que cercaven tenir un monument emblemàtic i representatiu per oferir com alternativa al sol i platja.
Amb la compra del Molí Vell de La Mola (Formentera) l’any 1993 es va completar la presència de la Fundació a cadascuna de les illes. Aquest molí fariner és l’únic que es conserva en perfecte estat de tota l’illa de Formentera i constitueix un magnífic exemple de l’etnologia de les Pitiüses.
La darrera adquisició per part de la Fundació Illes Balears, va ser el Castell de Sant Elm (municipi d’Andratx) l’any 1995. A més de ser un bell mirador cap a l’illa de la Dragonera, té un gran valor històric per ser el primer hospital de Mallorca ubicat fora de Palma ciutat a més de formar part de la xarxa de torres de defensa des d’on es vigilaven les costes mallorquines dels atacs dels pirates.
Després de l’adquisició de cadascuna de les propietats, es va procedir a la seva restauració, sempre baix la supervisió de professionals i institucions per assegurar la integritat dels monuments, ja que tots ells estan catalogats com a tals i tenen un alt grau de protecció.
La rehabilitació dels immobles va superar, en la majoria dels casos, l’import de compra de les propietats i va minvar significativament la capacitat econòmica de la Fundació.
Actualment la Fundació Illes Balears està bolcada en el manteniment del seu patrimoni per poder oferir-lo en perfecte estat al públic en general per al seu gaudi i com a alternativa cultural de les nostres illes, encara que no es descarten noves adquisicions per a l’ampliació d’aquesta gran obra.
